divendres, 13 d’abril del 2018

ANADA A BRUSSEL·LES

La tira d’anys que deu fer d’ençà que hi passàvem amb l’amic Antoni Pous! De camí cap a Luxemburg passant per Eupen, on l’altre amic, Segimon Serrallonga, estudiant a Lovaina, havia passat una llarga convalescència.

Ara hi anem  amb el que era el Grup Enric Casasses (Noves Bases de Manresa), convocats per Josep M. Terricabras i Montserrat Martínez. Quatre parelles: ells, Mariano Ferrer i Montserrat Félez, Jordi Bosser i Maria Artal i nosaltres, RT i Maria Teresa Ferrer i una una colla de gironins, convocats tots a inaugurar, en un espai del Parlament  Europeu, una exposició del pintor Pep Camps, de títol suggerent: Lights and shadows. Europe, on hem pogut constatar que, efectivament, Llums i ombres. Europa, és un títol ben trobat, que escau de ple al seu contingu històric i contemporani.

Hem visitat el Parlament, el Museu d’Història d’Europa i de la Unió Europea i hem pogut constatar la immensa fortuna de disposar d’una institució com aquesta, que, encara que mediatitzada per Espanya, representa l’Europa protectora de Catalunya d’ençà dels temps carolingis. Una sessió debat ens ha permès de posar al dia el que representen avui per als catalans les Llums de l’europeïtat, a desgrat de les Ombres de certs europeismes (i de certs equips que a Roma perden la claror i entren a la més negra fosca.

Nota: a la cua d’embarcament a l’avió de tornada a Barcelona hi havia una destacada política que, segons que diu el diari digital, es veu que havia anat a Brussel·les a repetir als europeus que els catalans no volem ser espanyols. Com si a Bèlgica no ho sabessin. De Junker al taxista. De les ombres a les llums.